refutar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /rə.fuˈta/
Occidental: nord-occidental /re.fuˈta/, valencià /re.fuˈtaɾ/

Verb[modifica]

re·fu·tar trans.

  1. Contradir, desfer les raons del contrari [1][2][3][4][5].

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 470.
  2. FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. p. 480.
  3. Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre refutar
  4. Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre refutar
  5. Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre refutar


Castellà
[modifica]

Peninsular: /re.fuˈtaɾ/
Americà: alt /re.f(u)ˈtaɾ/, baix /re.fuˈtaɾ/

Verb[modifica]

re·fu·tar ‎(present refuto, passat refuté, futur refutaré)

  1. refutar

Conjugació[modifica]