refuto

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /reˈfu.to/

Americà: alt /reˈfu.t(o)/, baix /reˈfu.to/

• Rimes: -uto

Verb

refuto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb refutar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛˈfuː.toː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bhū̆-(«copejar»), amb el prefix re-.

Verb

refūtō ‎(1a present^?), refūtās ‎(2a present), refūtāre ‎(infinitiu), refūtāvī ‎(perfet), refūtātum ‎(supí)

1. refutar

Sinònims

• redarguō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.112