impugnador
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /im.puŋ.nəˈðo/ Occidental: nord-occidental /im.puŋ.naˈðo/, valencià /im.puɡ.naˈðoɾ/
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: del llatí impugnator
Nom[modifica]
impugnador m. (plural impugnadors, femení impugnadora)
- qui impugna
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Castellà: impugnador (es)
- Francès: delui qui impugne (fr)
- Italià: impugnatore (it)
- Llatí: impugnator (la)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: im·pug·na·dor (4)
- Heterograma de 10 lletres (adgimnopru)
Vegeu també[modifica]
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot