impugnador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.puŋ.nəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /im.puŋ.naˈðo/, valencià /im.puɡ.naˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: del llatí impugnator

Nom

impugnador m. ‎(plural impugnadors, femení impugnadora)

1. qui impugna

Traduccions

Traduccions

• Castellà: impugnador ^(es)
• Francès: delui qui impugne ^(fr)
• Italià: impugnatore ^(it)
• Llatí: impugnator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pug·na·dor (4)
• Heterograma de 10 lletres (adgimnopru)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot