impugnavi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.puŋˈna.βi/

Verb

impugnavi

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de impugnar.

   Forma septentrional per [jo] impugnava.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pug·na·vi (4)

Italià

Verb

impugnavi

1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de impugnare

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ɪm.pʊˈŋnaː.wiː/

Verb

impugnāvī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de impugnō