impugneguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.puŋ.neˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

impugneguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb impugnar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] impugnessin, impugnessen, impugnassin, impugnassen o impugnaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pug·ne·gues·sen (5)