impugnegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.puŋ.neˈɣes/

Verb

impugnegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb impugnar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] impugnés, impugnàs o impugnara.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pug·ne·gués (4)