impugno

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: impugnò


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /imˈpuŋ.nu/, occidental /imˈpuŋ.no/

Verb[modifica]

im·pug·no

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impugnar
    [Jo] impugno, impugne, impugn o impugni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb impugnar
    [Que jo] impugno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] impugni o impugne.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb impugnar
    [Que ell/ella/vostè] impugno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] impugni o impugne.


Castellà
[modifica]

Peninsular: \imˈpuɣ.no\
Americà: alt /imˈpuɡ.no/, baix \imˈpuɣ.no\

Verb[modifica]

im·pug·no

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb impugnar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

impugno

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de impugnare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɪm.pʊ.ŋnoː/
  • Etimologia: Del prefix im- i pugno.

Verb[modifica]

impugnō ‎(1a present?), impugnās ‎(2a present), impugnāre ‎(infinitiu), impugnāvī ‎(perfet), impugnātum ‎(supí)

  1. atacar
  2. impugnar