contestar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kun.təsˈta/
balear /kon.təsˈta/, /kun.təsˈta/
Occidental:  nord-occidental /kon.tesˈta/
valencià /kon.tesˈtaɾ/, /kon.tesˈta/

Verb[modifica]

contestar trans., intr.

  1. Correspondre amb una resposta.
  2. Oposar-se a alguna cosa responent amb una rèplica anàloga.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: contesto, contesta, contestem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /kon.tesˈtaɾ/, meridional \koŋ.tehˈtaɾ\
Americà: alt /kon.t(e)sˈtaɾ/, baix \koŋ.tehˈtaɾ\, austral /kon.tehˈtaɾ/

Verb[modifica]

contestar trans., intr. ‎(present contesto, passat contesté, futur contestaré)

  1. contestar, respondre

Conjucació[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre contestar