colgar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /kuɫˈɣa/, balear /koɫˈʝa/, /kuɫˈɣa/
Occidental: nord-occidental /koɫˈɣa/, valencià /koɫˈɣaɾ/

Verb[modifica]

colgar trans., pron. ‎(pronominal colgar-se)

  1. Cobrir una cosa completament de terra.
  2. Tapar-se amb mantes i llençols.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: colgo, colga, colguem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: col·gar (2)
  • Anagrama: cargol

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \kolˈɣaɾ\
Americà: alt \k(o)lˈɣaɾ\, baix \kolˈɣaɾ\
  • Etimologia: Del llatí collocāre ‎(«col·locar»)

Verb[modifica]

colgar trans., intr., pron. ‎(pronominal colgarse, present cuelgo, passat colgué, futur colgaré)

  1. penjar
  2. estendre
  3. deixar, abandonar