cargol

Català

segell amb cargol

• Pronúncia:

Oriental: central /kərˈɡɔɫ/, balear /cəɾˈɣɔɫ/, /kərˈɣɔɫ/

Occidental: /kaɾˈɣɔɫ/

• Rimes: -ɔl
• Anagrama: colgar

Nom

car·gol m. ‎(plural cargols)

1. Qualsevol dels mol·luscs de la classe dels gasteròpodes. Aquests animals tenen la característica de la torsió i per tenir la closca en espiral.
2. Per la seva forma similar a l'animal, qualsevol barra cilíndrica amb una guia que recorre la barra voltant-la amb diversos cops, utilitzada en premses.
3. (tecnologia) Barra cilíndrica, normalment de metall, amb una guia que la recorre voltant-la diversos cops i amb un dels extrems més ample anomenat cap i que s'utilitza per a unir o fixar dues o més peces. L'extrem oposat al cap pot acabar en punxa o no.
4. Còclea.

Compostos i expressions

• Cargols presoners: són elements de posicionament i de bloqueig que permeten subjectar i fixar els mecanismes. Els cargols presoners tenen la forma cilíndrica sense cap i porten mecanitzada una rosca. El muntatge es realitza gràcies a un tallat amb la forma del cap d'un cargol.

Variants

• caragol

Sinònims

• (tecnologia) vis

Traduccions

Mol·lusc

• Anglès: snail ^(en)
• Castellà: caracol ^(es)

• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Danès: snegle ^(da) c.
• Esperanto: heliko ^(eo)

Barra cilíndrica

• Alemany: Schraube ^(de) f.
• Anglès: screw ^(en)
• Castellà: tornillo ^(es) m.
• Danès: skrue ^(da) c.
• Eslovac: skrutka ^(sk) f.
• Esperanto: ŝraŭbo ^(eo)

• Francès: vis ^(fr) f.
• Italià: vite ^(it) f.
• Polonès: śruba ^(pl) f.
• Portuguès: parafuso ^(pt) m.
• Rus: винт ^(ru) m. ‎(vint)