major

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /məˈʒo/

Occidental: nord-occidental /maˈʒo/, valencià /maˈd͡ʒoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)

Àudio: oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí major, segle XII.

Adjectiu

major inv. ‎(plural majors)

1. Més gran.
2. Més important.
3. Que s’encarrega del detall en un cos de l'exèrcit.
4. (nàutica) Referit al pal i arbre principal d'una embarcació (el més alt), va darrere del trinquet (si existeix) i davant del de mitjana o messana (si existeix).

Traduccions

Més gran

• Anglès: main ^(en), larger ^(en), greater ^(en)
• Castellà: mayor ^(es)
• Francès: majeur ^(fr)

• Italià: maggiore ^(it)
• Llatí: major ^(la)

Més important

• Anglès: main ^(en), principal ^(en), major ^(en)
• Castellà: mayor ^(es)
• Francès: majeur ^(fr)

• Italià: maggiore ^(it)
• Llatí: major ^(la)

Que s’encarrega del detall

• Castellà: mayor ^(es)
• Francès: major ^(fr)

• Italià: maggiore ^(it)
• Llatí: legionis instructor ^(la)

Referit al pal o arbre principal

• Castellà: mayor ^(es)

• Francès: grand ^(fr)

Nom

major m. ‎(plural majors)

1. Superior, principal, cap de certes corporacions.
2. Cap de l’exèrcit.
3. (nàutica) Pal i arbre principal d'una embarcació (el més alt), va darrere del trinquet (si existeix) i davant del de mitjana o messana (si existeix).

Derivats

• majoral

Compostos i expressions

• major d'edat

Traduccions

Superior, cap

• Anglès: master ^(en), superior ^(en), principal ^(en), head ^(en)
• Castellà: mayor ^(es)

• Llatí: praefectus ^(la)

Cap de l’exèrcit

• Anglès: major ^(en)
• Castellà: mayor ^(es)

• Francès: major ^(fr)
• Llatí: primus ^(la)

Pal o arbre principal

• Alemany: Großmast ^(de)
• Anglès: mainmast ^(en)

• Castellà: mayor ^(es)
• Francès: grand mât ^(fr)

Nom

major f. ‎(plural majors)

1. (nàutica) Vela principal d'una embarcació que va en l'arbre mestre o major.
2. Primera premissa d'un sil·logisme.

Traduccions

Vela principal

• Castellà: mayor ^(es)
• Francès: voile principale ^(fr)

• Italià: vela maggiore ^(it)
• Llatí: velum majus ^(la)

Primera premissa

• Castellà: mayor ^(es)
• Francès: majeur ^(fr)

• Italià: la maggiore ^(it)
• Llatí: major ^(la)

Nom

major m. ‎(plural majors, femení majora)

1. (eivissenc) avi

Verb

major

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de majorar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·jor (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Anglès

• Pronúncia: /ˈmeɪdʒər/

  àudio (EUA)

• Etimologia: Del llatí major.

Adjectiu

major

1. principal, important, gran

   The US supreme court has ruled unanimously that natural human genes cannot be patented, a decision that scientists and civil rights campaigners said removed a major barrier to patient care and medical innovation.

   El Tribunal Suprem dels EUA ha sentenciat unànimement que els gens humans no poden ser patentats, una decisió que segons els científics i els defensors dels drets civils suposa l'eliminació d'una important barrera per la cura de malalts i la innovació mèdica.

2. major

   the major part of the assembly

   la major part de l'assemblea

   Playing the C Major Scale.

   Tocant en l'escala de Do major.

Antònims

• minor

Derivats

• majorly

Nom

major ‎(plural majors)

1. comandant, major

   He used to be a major in the army.

   Va ser comandant quan estava a l'exèrcit.

2. alcalde

   The major of New York in 2001 was Rudolph Giuliani

   L'alcalde de Nova York el 2001 era Rudolph Giuliani.

3. major d'edat
4. especialització en estudis superiors

   She is a math major

   Té una especialització en matemàtiques

Notes d'ús

Usat com a títol va sempre amb majúscula Major, en ocasions abreujat Maj.

Verb

major ‎(3a persona singular present majors, gerundi majoring, passat i participi majored)

1. especialitzar-se en una matèria en uns estudis superiors

Francès

• Pronúncia: /maˈʒɔʁ/

Nom

major m. ‎(plural majors)

1. major, oficial que en els cossos de l'exèrcit està encarregat del detall.
2. major, primer oficial o sots-oficial.
3. primer d'una promoció