major

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /məˈʒo/
Occidental: nord-occidental /maˈʒo/, valencià /maˈd͡ʒoɾ/

Adjectiu[modifica]

ma·jor inv. ‎(plural majors)

  1. Més gran.
  2. Més important.
  3. Que s’encarrega del detall en un cos de l'exèrcit.
  4. (nàutica) Referit al pal i arbre principal d'una embarcació (el més alt), va darrere del trinquet (si existeix) i davant del de mitjana o messana (si existeix).

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ma·jor m. ‎(plural majors)

  1. Superior, principal, cap de certes corporacions.
  2. Cap de l’exèrcit.
  3. (nàutica) Pal i arbre principal d'una embarcació (el més alt), va darrere del trinquet (si existeix) i davant del de mitjana o messana (si existeix).

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ma·jor f. ‎(plural majors)

  1. (nàutica) Vela principal d'una embarcació que va en l'arbre mestre o major.
  2. Primera premissa d'un sil·logisme.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ma·jor m. ‎(plural majors, femení majora)

  1. (eivissenc) avi

Verb[modifica]

ma·jor

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb majorar

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈmeɪdʒər/
    àudio (EUA)
  • Etimologia: Del llatí major

Adjectiu[modifica]

major

  1. principal, major (més important)

Nom[modifica]

major ‎(plural majors)

  1. comandant
  2. major d'edat
  3. especialització en estudis superiors

Notes d'ús[modifica]

Usat com a títol va sempre amb majúscula Major, en ocasions abreujat Maj.

Verb[modifica]

major ‎(3a persona singular present majors, gerundi majoring, passat i participi majored)

  1. especialitzar-se en una matèria en uns estudis superiors


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

major m. ‎(plural majors)

  1. major, oficial que en els cossos de l'exèrcit està encarregat del detall.
  2. major, primer oficial o sots-oficial.
  3. primer d'una promoció