primus
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈpriː.mʊs/
- Etimologia: Superlatiu del llatí arcaic prī («davant»).
Adjectiu[modifica]
prīmus m., prīma f., prīmum n.
- el primer (ordinal)
- Prima luce.
- La primera llum del dia.
- el primer (el més important)
- Primus civitatis.
- El més important de la ciutat.
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | prīmus | prīma | prīmum | prīmī | prīmae | prīma | |
| Vocatiu | prīme | prīma | prīmum | prīmī | prīmae | prīma | |
| Acusatiu | prīmum | prīmam | prīmum | prīmōs | prīmās | prīma | |
| Genitiu | prīmī | prīmae | prīmī | prīmōrum | prīmārum | prīmōrum | |
| Datiu | prīmō | prīmae | prīmō | prīmīs | |||
| Ablatiu | prīmō | prīmā | prīmō | prīmīs | |||