Vés al contingut

minor

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

minor

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minorar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mi·nor (2)
  • Anagrama: morin

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /maɪnə/ àudio (EUA) 

minor ‎(plural minors)

  1. menor d'edat

Vegeu també

[modifica]
  • minor. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmɪ.nʊs/
  • Etimologia: Adjectiu i nom: forma comparativa de parvus.
  • Etimologia: Verb: de minae.

Adjectiu

[modifica]

minor m., f., minus n.

  1. menor que, inferior
    Minoribus verbis utiomittere.
    Parlar en un to menys alt.

Antònims

[modifica]

Declinació

[modifica]

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu minor minus minōrēs minōra
Vocatiu minor minus minōrēs minōra
Acusatiu minōrem minus minōrēs minōra
Genitiu minōris minōrum
Datiu minōrī minōribus
Ablatiu minōre minōribus

minor m. ‎(genitiu minōris)

  1. subordinat

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu minor minōrēs
Vocatiu minor minōrēs
Acusatiu minōrem minōrēs
Genitiu minōris minōrum
Datiu minōrī minōribus
Ablatiu minōre minōribus


Verb

[modifica]

minor ‎(1a present?), mināris ‎(2a present), minārī ‎(infinitiu), minātus sum ‎(perfet); deponent

  1. alçar, sobresortir, destacar
    Minantur in caelum scopuli.
    Les roques destaquen sobre el cel.
  2. amenaçar, jo amenaço
    Domus mea ardore suo deflagrationem urbi minabatur.
    L'incendi de casa meva amenaçava d'escampar-se per tota la ciutat.
  3. anunciar
    Hoc scriptum est tibi, qui, magna cum minaris, extricas nihil.
    Aquesta faula va per tu, que anuncies grans promeses i no tens res.