minor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mi·nor

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minorar


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /maɪnə/
    àudio (EUA)

Nom[modifica]

minor ‎(plural minors)

  1. menor d'edat

Vegeu també[modifica]

  • minor. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

minor m., f., minus n.

  1. menor que, inferior
    Minoribus verbis utiomittere. — «Parlar en un to menys alt.»

Antònims[modifica]

Declinació[modifica]

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu minor minus minōrēs minōra
Vocatiu minor minus minōrēs minōra
Acusatiu minōrem minus minōrēs minōra
Genitiu minōris minōrum
Datiu minōrī minōribus
Ablatiu minōre minōribus


Nom[modifica]

minor m. ‎(genitiu minōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu minor minōrēs
Vocatiu minor minōrēs
Acusatiu minōrem minōrēs
Genitiu minōris minōrum
Datiu minōrī minōribus
Ablatiu minōre minōribus
  1. subordinat

Verb[modifica]

minor ‎(1a present?), mināris ‎(2a present), minārī ‎(infinitiu), minātus sum ‎(perfet); deponent

  1. alçar, sobresortir, destacar
    Minantur in caelum scopuli. — «Les roques destaquen sobre el cel.»
  2. amenaçar, jo amenaço
    Domus mea ardore suo deflagrationem urbi minabatur. — «L'incendi de casa meva amenaçava d'escampar-se per tota la ciutat.»
  3. anunciar
    Hoc scriptum est tibi, qui, magna cum minaris, extricas nihil. — «Aquesta faula va per tu, que anuncies grans promeses i no tens res.»