solvo

Llatí

• Pronúncia: /ˈsɔɫ.woː/
• Etimologia: Del prefix se- i luō.

Verb

solvō ‎(1a present^?), solvis ‎(2a present), solvere ‎(infinitiu), solvī ‎(perfet), solūtum ‎(supí)

1. desfer, dissoldre, fondre

   Ex.: Solvere nivem. — (traducció:«Fondre's la neu.»)

2. deslligar, desfer, desembolicar

   Ex.: Solvere nodum. — (traducció:«Desfer un nus.»)

   Ex.: Epistulam solvere. — (traducció:«Trencar el segell que tanca una carta.»)

3. aclarir

   Ex.: Solvere ambiguitatem. — (traducció:«Aclarir ambigüitats.»)

4. alliberar

   Ex.: Vincti solvuntur.— (traducció:«Alliberar els encadenats.»)

5. descavalcar

   Ex.: Equum solvere. — (traducció:«Baixar del cavall.»)

6. aparellar, llevar l'àncora

   Ex.: Solvere navem. — (traducció:«Aparellar el vaixell.»)

7. parir, donar a llum

   Ex.: parturientem solvere. — (traducció:«Donar a llum una embarassada.»)

8. trencar, separar

   Ex.: Amicos solvere. — (traducció:«Trencar-se una amistat.»)

9. resoldre

   Ex.: Deliciis infantiam solvere. — (traducció:«Resoldre els problemes de la infantesa amb carantoines.»)

10. complir una prometença,

    Ex.: Votum solvere. — (traducció:«Complir amb un jurament.»)

Derivats

• absolvō
• dissolvō
• exsolvō
• persolvō
• resolvō
• solūtiō