solvo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsɔɫ.woː/
  • Etimologia: Del prefix se- i luō.

Verb[modifica]

solvō ‎(1a present?), solvis ‎(2a present), solvere ‎(infinitiu), solvī ‎(perfet), solūtum ‎(supí)

  1. desfer, dissoldre, fondre
    Solvere nivem.Fondre's la neu.
  2. deslligar, desfer, desembolicar
    Solvere nodum.Desfer un nus.
    Epistulam solvere.Trencar el segell que tanca una carta.
  3. aclarir
    Solvere ambiguitatem.Aclarir ambigüitats.
  4. alliberar
    «Vincti solvuntur (Ciceró, In Verrem, V, 12)Alliberar els encadenats.
  5. descavalcar
    «Equum solvere (Horaci, Epístules, I, 1, 8)Baixar del cavall.
  6. aparellar, llevar l'àncora
    Solvere navem.Aparellar el vaixell.
  7. parir, donar a llum
    Parturientem solvere.Donar a llum una embarassada.
  8. trencar, separar
    Amicos solvere.Trencar-se una amistat.
  9. resoldre
    Deliciis infantiam solvere.Resoldre els problemes de la infantesa amb carantoines.
  10. complir una prometença,
    Votum solvere.Complir amb un jurament.

Derivats[modifica]