solvo
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈsɔɫ.woː/
- Etimologia: Del prefix se- i luō.
Verb[modifica]
solvō (1a present?), solvis (2a present), solvere (infinitiu), solvī (perfet), solūtum (supí)
- desfer, dissoldre, fondre
- Ex.: Solvere nivem. — (traducció:«Fondre's la neu.»)
- deslligar, desfer, desembolicar
- Ex.: Solvere nodum. — (traducció:«Desfer un nus.»)
- Ex.: Epistulam solvere. — (traducció:«Trencar el segell que tanca una carta.»)
- aclarir
- Ex.: Solvere ambiguitatem. — (traducció:«Aclarir ambigüitats.»)
- alliberar
- Ex.: Vincti solvuntur.[1]— (traducció:«Alliberar els encadenats.»)
- descavalcar
- Ex.: Equum solvere.[2] — (traducció:«Baixar del cavall.»)
- aparellar, llevar l'àncora
- Ex.: Solvere navem. — (traducció:«Aparellar el vaixell.»)
- parir, donar a llum
- Ex.: parturientem solvere. — (traducció:«Donar a llum una embarassada.»)
- trencar, separar
- Ex.: Amicos solvere. — (traducció:«Trencar-se una amistat.»)
- resoldre
- Ex.: Deliciis infantiam solvere. — (traducció:«Resoldre els problemes de la infantesa amb carantoines.»)
- complir una prometença,
- Ex.: Votum solvere. — (traducció:«Complir amb un jurament.»)