complir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kumˈpɫi/
Occidental: nord-occidental /komˈpɫi/, valencià /komˈpɫiɾ/, /kumˈpɫiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: complí
  • Etimologia: Del llatí complēre ‎(«omplir totalment, completar»), format pel prefix con- ‎(«conjuntament, acció global») i el verb plere ‎(«omplir»), segle XIV.

Verb[modifica]

com·plir trans., pron., intr. ‎(pronominal complir-se)

  1. Fer totes les tasques encomanades.
  2. Realitzar una cosa promesa.
  3. Succeir allò que estava previst.

Compostos i expressions[modifica]

  • "Complir anys" = Ser l'aniversari del naixement

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: compleixo, compleix, complim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]