Vés al contingut

dissoldre

De Viccionari
Potser volíeu: dissoldré

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /diˈsɔɫ.dɾə/, occidental /diˈsɔɫ.dɾe/
  • Rimes: -ɔldɾe
  • Etimologia: Del llatí dissolvere, segle XIV.

Verb

[modifica]

dissoldre trans., pron. ‎(pronominal dissoldre's)

  1. Desfer un sòlid en un líquid formant una solució.
    «A fi de purificar-lo es dissol en una mica d'aigua calenta i s'hi afegeix sal fins a formar una dissolució saturada; després es deixa refredar en repòs i se separa el sabó com s'ha fet abans.» (Elena Seba, Ramon Canela, AdolfCorte, Adrià Roca, El sabó com a eina en la didàctica de la física i de la química, 1984)
  2. Deixar d'existir una unió.
    «... la manifestació es va dissoldre amb l'esperança que la Constitució triomfaria» (Francesc Pujols, Historia de l'hegemonia catalana en la política espanyola, 1926)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: dissolc, dissol, dissolem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: dis·sol·dre (3)

Vegeu també

[modifica]