luo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈlʊ.oː/
  • Etimologia: [Verb-1] De l'arrel protoindoeuropea *lou- («rentar»). [Verb-2] De l'arrel protoindoeuropea *lewh₃- («separar»).

Verb-1[modifica]

luō ‎(1a present?), luis ‎(2a present), luere ‎(infinitiu), luī ‎(perfet)

  1. rentar, jo rento
  2. polir, jo poleixo

Derivats[modifica]

lustrum

Verb-2[modifica]

luō ‎(1a present?), luis ‎(2a present), luere ‎(infinitiu), luī ‎(perfet)

  1. alliberar
  2. expiar
    Ex.: Mei peccati luo poenas. — (traducció:«Jo expio la meva falta.»)

Derivats[modifica]