lustrum

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈluːs.trʊm/
• Etimologia:

[1] Derivat de l'arrel protoindoeuropea *lewk- («brillantor»), igual que lux ‎(‘llum’).

[2] Del grec antic δύστρον ‎(dýstron), derivat de δύω ‎(dýō, ‘penetrar’).

Nom

lūstrum n. ‎(genitiu lustrī)

1. Sacrifici de purificació o neteja, que el censor efectuava durant cinc anys
2. lustre

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	lūstrum	lustra
Vocatiu	lūstrum	lustra
Acusatiu	lūstrum	lustra
Genitiu	lustrī	lustrōrum
Datiu	lustrō	lustrīs
Ablatiu	lustrō	lustrīs

Derivats

• lustrō

Nom

lustrum n. ‎(genitiu lustrī)

1. prostíbul

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	lustrum	lustra
Vocatiu	lustrum	lustra
Acusatiu	lustrum	lustra
Genitiu	lustrī	lustrōrum
Datiu	lustrō	lustrīs
Ablatiu	lustrō	lustrīs

Derivats

• volutabrum