lustre

De Viccionari
Potser volíeu: lustré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈɫus.tɾə/, occidental /ˈɫus.tɾe/
  • Etimologia: Del llatí lūstrum, segle XV. Doblet de llustre.

Nom[modifica]

lustre m. ‎(plural lustres)

  1. Període de cinc anys.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈlus.tɾe/, meridional /ˈluh.tɾe/
Americà: alt /ˈlus.t͡s(e)/, baix /ˈluh.tɾe/

Nom[modifica]

lustre f. ‎(plural lustres)

  1. pàtina
  2. lluentor
    Hay que dar lustre a la cubertería.
    (afegiu la traducció en català)

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

lustre

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb lustrar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb lustrar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb lustrar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lus·tre (2)
  • Heterograma de 6 lletres (elrstu)
  • Anagrama: lurtes

Vegeu també[modifica]

  • lustre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lustre