lustro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: lustrò


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

lustro

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de lustrare


Llatí
[modifica]

Verb: Derivat de lustrum ‎(«sacrifici»).
Nom: Derivat de lustrum ‎(«prostíbul»).

Verb[modifica]

lustrō ‎(1a present?), lustrās ‎(2a present), lustrāre ‎(infinitiu), lustrāvī ‎(perfet), lustrātum ‎(supí)

  1. purificar mitjançant sacrifici, jo purifico, abrillantar, jo abrillanto
  2. voltar, moure's en cercle (com feia el sacerdot que efectuava el sacrifici)
  3. Revisar. Passar revista el general al seu exèrcit.

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

lustrō m. ‎(genitiu lustrōnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu lustrō lustrōnēs
Vocatiu lustrō lustrōnēs
Acusatiu lustrōnem lustrōnēs
Genitiu lustrōnis lustrōnum
Datiu lustrōnī lustrōnibus
Ablatiu lustrōne lustrōnibus
  1. vagabund