roncar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ruŋˈka/
Occidental: nord-occ. /roŋˈka/, val. /roŋˈkaɾ/

Verb[modifica]

ron·car intr.

  1. Fer un soroll fort i aspre amb la respiració quan es dorm.

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ron·car intr. ‎(present ronco, passat ronqué, futur roncaré)

  1. roncar

Conjugació[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

roncar

  1. roncar


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

roncar

  1. roncar