roncar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ruŋˈka/, balear /roŋˈca/, /ruŋˈka/
Occidental: nord-occidental /roŋˈka/, valencià /roŋˈkaɾ/

Verb[modifica]

roncar intr.

  1. Fer un soroll fort i aspre amb la respiració quan es dorm.
  2. parrupar
  3. rondinar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ronco, ronca, ronquem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): \roŋˈkaɾ\

Verb[modifica]

roncar intr. ‎(present ronco, passat ronqué, futur roncaré)

  1. roncar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ron·car (2)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ruŋˈka/

Verb[modifica]

roncar

  1. roncar


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

roncar

  1. roncar