roncàsseu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruŋˈka.səw/
	balear /roŋˈka.səw/, /ruŋˈka.səw/
Occidental:	/roŋˈka.sew/

• Rimes: -asew

Verb

roncàsseu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   [Vosaltres/vós] ronquéssiu, ronquésseu, roncàsseu, roncàssiu o roncàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·càs·seu (3)
• Anagrames: conràsseu, cornàsseu