roncàreu
Potser volíeu: roncareu
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ruŋˈka.ɾəw/ balear /roŋˈka.ɾəw/, /ruŋˈka.ɾəw/ Occidental: /roŋˈka.ɾew/
- Rimes: -aɾew
Verb
[modifica]roncàreu
- Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de roncar.
- [Vosaltres/vós] roncàreu o vau/vàreu roncar.
- Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
- Forma valenciana: [vosaltres/vós] ronquéssiu, ronquésseu, roncàsseu, roncàssiu o roncàreu.