roncàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: roncareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ron·cà·reu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de roncar
    [Vosaltres/vós] roncàreu o vau/vàreu roncar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] ronquéssiu, ronquésseu, roncàsseu, roncàssiu o roncàreu.