Vés al contingut

ronqués

De Viccionari
Potser volíeu: ronques

Català

[modifica]
Oriental: central /ruŋˈkes/
balear /roŋˈkes/, /ruŋˈkes/
Occidental: /roŋˈkes/

Verb

[modifica]

ronqués

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    [Jo] ronqués, roncàs o roncara.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    [Ell/ella/vostè] ronqués, roncàs o roncara.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ron·qués (2)
  • Heterograma de 7 lletres (enoqrsu)
  • Anagrama: rosquen