ronqueguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋ.keˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

ronqueguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] ronquessin, ronquessen, roncassin, roncassen o roncaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·que·gues·sen (4)