Vés al contingut

ronqueu

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ruŋˈkɛw/
balear /roŋˈkəw/, /ruŋˈkɛw/
Occidental: /roŋˈkew/

Verb

[modifica]

ronqueu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de roncar.
    [Vosaltres/vós] ronqueu o roncau.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb roncar.
    [Que vosaltres/vós] ronqueu.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb roncar.
    Ronqueu o roncau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ron·queu (2)