roncau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ruŋˈkaw/
• Rimes: -aw

Verb

roncau

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de roncar.

   [Vosaltres/vós] ronqueu o roncau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb roncar.

   Ronqueu o roncau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·cau (2)
• Heterograma de 6 lletres (acnoru)
• Anagrames: conrau, cornau, couran