ronco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ron·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roncar
    [Jo] ronco, ronque, ronc o ronqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb roncar
    [Que jo] ronco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] ronqui o ronque.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb roncar
    [Que ell/ella/vostè] ronco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] ronqui o ronque.


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

ron·co m. ‎(femení ronca, plural masculí roncos, plural femení roncas)

  1. ronc

Verb[modifica]

ron·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb roncar