roncàrem

Potser volíeu: roncarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruŋˈka.ɾəm/
	balear /roŋˈka.ɾəm/, /ruŋˈka.ɾəm/
Occidental:	/roŋˈka.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

roncàrem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de roncar.

   [Nosaltres] roncàrem o vam/vàrem roncar.

2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma valenciana: [nosaltres] ronquéssim, ronquéssem, roncàssem, roncàssim o roncàrem.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·cà·rem (3)
• Anagrames: conrarem, conràrem, cornarem, cornàrem, morcaren