roncaieu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋˈka.jew/, /roŋˈka.jɛw/

Verb

roncaieu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de roncar

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] roncàveu.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·ca·ieu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceinoru)
• Anagrames: caironeu, incoareu, incoàreu, nocaríeu