ronc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈroŋk/
  • Rimes: -oŋk
  • Etimologia:
Adjectiu: del llatí raucus, segle XVII, per encreuament amb roncar, doblet del patrimonial rauc.
Nom: del verb roncar, segle XIX.

Adjectiu[modifica]

ronc m. ‎(femení ronca, plural masculí roncs, plural femení ronques)

  1. Que té ronquera.
  2. Veu o so tosc i aspre.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ronc m. ‎(plural roncs)

  1. Soroll que es fa roncant.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

ronc

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roncar
    Forma amb desinència zero: [jo] ronco, ronque, ronc o ronqui.

Vegeu també[modifica]