ronc
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Contingut
Català[modifica]
Adjectiu[modifica]
ronc m. (femení ronca, plural masculí roncs, plural femení ronques)
Compostos i expressions[modifica]
- estar ronc, tenir la veu fosca i aspre per algun accident o indisposició dels òrgans.
Traduccions[modifica]
Que té ronquera
So tosc
Nom[modifica]
ronc m. (plural roncs)
- Soroll que es fa roncant.
Traduccions[modifica]
Soroll roncant
Verb[modifica]
ronc
- (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb roncar
- (antic) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb roncar
- (antic) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb roncar
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
Categories:
- Rimes en català -oŋk
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XVII
- Doblets en català
- Adjectius en català
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català