ronc

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Adjectiu[modifica]

ronc m. ‎(femení ronca, plural masculí roncs, plural femení ronques)

  1. Que té ronquera.
  2. Veu o so tosc i aspre.

Compostos i expressions[modifica]

  • estar ronc, tenir la veu fosca i aspre per algun accident o indisposició dels òrgans.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ronc m. ‎(plural roncs)

  1. Soroll que es fa roncant.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

ronc

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb roncar
    Forma amb desinència zero: [jo] ronco, ronque, ronc o ronqui.
  2. (antic) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb roncar
    [Que jo] ronc, ronqui o ronque.
  3. (antic) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb roncar
    [Que ell/ella/vostè] ronc, ronqui o ronque.

Vegeu també[modifica]