ronquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋ.keˈɣes/

Verb

ronquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] ronqués, roncàs o roncara.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·que·gués (3)