conrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kunˈra/
balear /konˈra/, /kunˈra/
Occidental:  nord-occidental /konˈra/, valencià /konˈraɾ/

Verb[modifica]

conrar trans.

  1. (empordanès, balear) forma alternativa de conrear
    «Les terres baixes se conraven. Els pins valien poc.» (Miscel·lània Albert Hauf, 2011)
    «Els «buferers» que conraven les veles de dalt hi tenien dret de pas per poder treure els productes i traginar-los amb bístia o camió a través del camí des Polls.» (Hermínia Planisi Gili, Margalida Rosselló Gaià, Sobre Onomàstica: Jornades d'Antroponímia i Toponímia (1993-2002), Universitat Illes Balears, 2004)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: conro, conra, conrem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]