conrar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kunˈra/
Occidental: nord-occidental /konˈra/, valencià /konˈraɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: conrà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *corredare, format a partir del gòtic *gredan ‎(«tenir cura de»).
  • Anagrames: cornar, roncar

Verb[modifica]

con·rar trans.

  1. (obsolet)conrear
    Les terres baixes se conraven. Els pins valien poc.[1]
  2. custodiar, tenir
    Els «buferers» que conraven les veles de dalt hi tenien dret de pas per poder treure els productes i traginar-los amb bístia o camió a través del camí des Polls.[2]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Miscel·lània Albert Hauf, 2011
  2. Hermínia Planisi Gili, Margalida Rosselló Gaià, Sobre Onomàstica: Jornades D'Antroponímia I Toponímia (1993-2002), Universitat Illes Balears, 2004