rancor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /rəŋˈko/

Occidental: nord-occidental /raŋˈko/, valencià /raŋˈkoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí rancōre(m), acusatiu de rancor, segle XIV.

Nom

rancor f. o m. ‎(plural rancors)

1. Gran ressentiment.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: mëllë ^(sq) m.
• Alemany: Groll ^(de) m., Neid ^(de) m.
• Anglès: grudge ^(en)
• Àrab: بُغْض‎ ^(ar)
• Búlgar: недоволство ^(bg) n. ‎(nedovolstvo)
• Castellà: rencor ^(es) m.
• Danès: nag ^(da)
• Finès: kauna ^(fi)
• Francès: rancœur ^(fr) f., ressentiment ^(fr) m., rancune ^(fr) f.
• Gallec: xenreira ^(gl) f., rancor ^(gl) f.
• Gal·lès: cenfigen ^(cy) f.
• Grec: μνησικακία ^(el) f. ‎(mnissikakia), άχτι ^(el) n. ‎(akhti)
• Grec antic: κότος ^(grc) m. ‎(kótos)
• Hindi: डाह ^(hi) f.
• Ídix: פֿאַריבל‎ ^(yi)
• Irlandès: olc ^(ga) m.

• Italià: rancore ^(it) m.
• Japonès: 怨 ^(ja)
• Maori: ahikauri ^(mi)
• Neerlandès: wrok ^(nl)
• Noruec: nag ^(no)
• Polonès: uraza ^(pl) f.
• Portuguès: rancor ^(pt) m.
• Quítxua: chiqniy ^(qu)
• Romanès: pică ^(ro) f., pizmă ^(ro) f., ranchiună ^(ro) f.
• Rus: неприя́знь ^(ru) f. ‎(nepriazn)
• Sànscrit: असूया ^(sa) f.
• Suec: agg ^(sv) n.
• Tagal: hinanakit ^(tl)
• Turc: kin ^(tr)
• Txec: zášť ^(cs)
• Xinès: 怨恨 ^(zh) ‎(yuànhèn)

Miscel·lània

• Síl·labes: ran·cor (2)
• Anagrames: conrar, cornar, roncar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB