alegre

Potser volíeu: ALEGRE, Alegre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫe.ɣɾə/, occidental /aˈɫe.ɣɾe/
• Etimologia: Del llatí vulgar *alicer, del clàssic alacer.

Adjectiu

alegre inv. ‎(plural alegres)

1. Que expressa joia pel fet d'estar viu.
2. Que ha begut vi o altres licors amb algun excés i es mostra més amistós que de costum.
3. Que causen alegria per la seva vista, agradable
4. colors vius i agradables a la vista
5. faust, feliç, favorable

Sinònims

• joiós, content, viu, feliç, satisfet
• divertit
• agradable

Traduccions

alegre [1] (joiós...)

• Alemany: fröhlich ^(de), lustig ^(de)
• Castellà: alegre ^(es)
• Francès: joyeux ^(fr), gai ^(fr), réjoui ^(fr), content ^(fr)
• Italià: allegro ^(it), giocondo ^(it), lieto ^(it), gajo ^(it), festante ^(it), contento ^(it), giojoso ^(it)
• Llatí: alacris ^(la), laetus ^(la), hilaris ^(la)
• Llengua de signes catalana: ALEGRE ^(csc)

alegre [2] (alegria per haver begut...)

• Castellà: alegre ^(es)
• Francès: gris ^(fr)
• Italià: brillo ^(it), ciuschero ^(it)
• Llatí: vino calescens ^(la)

alegre [3] (que causen alegria...)

• Castellà: alegre ^(es)
• Francès: gai ^(fr), riant ^(fr), réjouissant ^(fr), agréable ^(fr)
• Italià: ridente ^(it), vago ^(it), ameno ^(it), gradevole ^(it)
• Llatí: alacris ^(la), laetus ^(la)

alegre [4] (colors vius...)

• Castellà: alegre ^(es)
• Francès: vif ^(fr), gai ^(fr)
• Italià: vivo ^(it), vivace ^(it), acceso ^(it)
• Llatí: alacris ^(la), vividus ^(la), gratus ^(la)

alegre [5] (faust, feliç...)

• Castellà: alegre ^(es)
• Francès: heureux ^(fr), favorable ^(fr)
• Italià: fortunato ^(it), felice ^(it), avventurato ^(it), fausto ^(it), venturoso ^(it)
• Llatí: faustus ^(la), laetus ^(la)

Derivats

• alegrar
• alegratge
• alegrement, alegrament
• alegria
• alegrois

Verb

alegre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alegrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alegrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alegrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb alegrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·le·gre (3)
• Anagrames: gelera, regale, relega

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: alegre

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈle.ɣɾe\

Americà: alt /aˈle.ɡɾe/, baix \aˈle.ɣɾe\

• Rimes: -eɡɾe

Adjectiu

alegre inv. ‎(plural alegres)

1. alegre

Miscel·lània

• Síl·labes: a·le·gre (3)