contento

Potser volíeu: contentó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /kunˈten.tu/, occidental /konˈten.to/
• Rimes: -ento

Verb

contento

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contentar.

Variants

• contente, contenti, content

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈten.to/, meridional \koŋˈteŋ.to\

Americà: alt /konˈten.t(o)/, baix \koŋˈteŋ.to\, austral /konˈten.to/

• Rimes: -ento
• Etimologia: Del llatí contentus, participi passat de continēre ‎(«contenir»).

Adjectiu

contento m. ‎(femení contenta, plural masculí contentos, plural femení contentas)

1. content

Sinònims

• alegre

Verb

contento

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb contentar

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·to (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre contento