contentar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /kun.tənˈta/, balear /kon.tənˈta/, /kun.tənˈta/
Occidental: nord-occidental /kon.tenˈta/, valencià /kon.tenˈtaɾ/

Verb[modifica]

con·ten·tar trans.

  1. (obsolet) forma alternativa de acontentar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: contento, contenta, contentem
Vocal rizotònica: /e/

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

contentar

  1. acontentar
  2. Pagar un deute.
    «Vos responem que nostra intenció és que [...] dels béns que vós havets a vostres mans façats al dit García contentar a la dita quantitat». (Epistolari de Ferran I d'Antequera, Carta 563, 1413-1416)

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /kon.tenˈtaɾ/, meridional \koŋ.teŋˈtaɾ\
Americà: alt /kon.t(e)nˈtaɾ/, baix \koŋ.teŋˈtaɾ\, austral /kon.tenˈtaɾ/

Verb[modifica]

con·ten·tar ‎(present contento, passat contenté, futur contentaré)

  1. acontentar


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /kun.tenˈta/

Verb[modifica]

contentar

  1. acontentar

Sinònims[modifica]

  1. acontentar