contentar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.tənˈta/
	balear /kon.tənˈta/, /kun.tənˈta/
Occidental:	nord-occidental /kon.tenˈta/
	valencià /kon.tenˈtaɾ/, /kon.tenˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: contentà
• Etimologia: De content, segle XIV.

Verb

contentar trans.

1. (obsolet) Forma alternativa de acontentar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	contentar			haver contentat
gerundi	contentant			havent contentat
participi	contentat, contentada, contentats, contentades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	contento	contentes	contenta	contentem	contenteu	contenten
	contente						val
	contenti						sept
	content				contentau		bal, alg
				contentam			bal
imperfet	contentava	contentaves	contentava	contentàvem	contentàveu	contentaven
passat simple	contentí	contentares	contentà	contentàrem	contentàreu	contentaren
futur	contentaré	contentaràs	contentarà	contentarem	contentareu	contentaran
condicional	contentaria	contentaries	contentaria	contentaríem	contentaríeu	contentarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	contenti	contentis	contenti	contentem	contenteu	contentin
	contente	contentes	contente			contenten	occ, bal
imperfet	contentés	contentessis	contentés	contentéssim	contentéssiu	contentessin
		contentesses		contentéssem	contentésseu	contentessen
	contentàs	contentassis	contentàs	contentàssim	contentàssiu	contentassin	bal
		contentasses		contentàssem	contentàsseu	contentassen	val, bal (1)
	contentara	contentares	contentara	contentàrem	contentàreu	contentaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	contenta	contenti	contentem	contenteu	contentin
	–				contentau		bal, alg
	–		contente			contenten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	contentariva	contentarives	contentariva	contentarívem	contentaríveu	contentariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	contentessi		contentessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... contentat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... contentar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... contentat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... contentat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... contentat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... contentat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... contentar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... contentat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... contentat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... contentat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: contento, contenta, contentem
Vocal rizotònica: /e/

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·tar (3)
• Anagrames: contraent, encontrat, recontant

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Català antic

Verb

contentar

1. acontentar
2. Pagar un deute.

   «Vos responem que nostra intenció és que [...] dels béns que vós havets a vostres mans façats al dit García contentar a la dita quantitat». (Epistolari de Ferran I d'Antequera, Carta 563, 1413-1416)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	contentar
gerundi	contentant
participi	contentat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	content	contentes	contenta	contentam	contentats	contenten
					contentau
imperfet	contentava	contentaves	contentava	contentàvem	contentàvets	contentaven
passat simple	contentí	contentast	contentà	contentam	contentàs	contentaren
	contenté	contentist		contentàrem	contentàrets
		contentares			contentàreu
futur	contentaré	contentaràs	contentarà	contentarem	contentarets	contentaran
					contentareu
condicional	contentaria	contentaries	contentaria	contentaríem	contentaríets	contentarien
					contentaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	content	contents	content	contentem	contentets	contenten
					contenteu
imperfet	contentàs	contentasses	contentàs	contentàssem	contentàssets	contentassen
	contentara	contentares	contentara	contentàrem	contentàsseu	contentaren
					contentàrets
					contentàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	contenta	content	contentem	contentats	contenten
	–				contentau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kon.tenˈtaɾ/, meridional \koŋ.teŋˈtaɾ\

Americà: alt /kon.t(e)nˈtaɾ/, baix \koŋ.teŋˈtaɾ\, austral /kon.tenˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí contentare, de contentus.

Verb

contentar ‎(present contento, passat contenté, futur contentaré)

1. acontentar

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·tar (3)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kun.tenˈta/

Verb

contentar

1. acontentar

Sinònims

1. acontentar