contenta

De Viccionari
Potser volíeu: contentà, contentá


Català
[modifica]

Oriental:  central /kunˈten.tə/
balear /konˈten.tə/, /kunˈten.tə/
Occidental:  /konˈten.ta/

Adjectiu[modifica]

contenta f. ‎(plural contentes)

  1. forma femenina de content

Verb[modifica]

contenta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de contentar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb contentar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·ten·ta (3)
  • Anagrama: acontent


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

contenta

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de contentar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de contentar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /konˈten.ta/, meridional \koŋˈteŋ.ta\
Americà: alt /konˈten.t(a)/, baix \koŋˈteŋ.ta\, austral /konˈten.ta/

Adjectiu[modifica]

contenta f. ‎(plural contentas)

  1. forma femenina de contento

Verb[modifica]

contenta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb contentar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb contentar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·ten·ta (3)
  • Anagrama: contante