brillo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈbɾi.ʎu/, occidental /ˈbɾi.ʎo/
• Rimes: -iʎo
• Etimologia: Ultracorrecció de briu per fals ieisme i per analogia de brillós ‎(‘brillant’) amb briós ‎(‘que té briu’).

Nom

brillo m. ‎(plural brillos)

1. briu

   «Només quedem tu i jo, tu et vols acabar el cigarro, però es donen brillo per tancar i ens foten fora.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)

Interjecció

brillo

1. briu

   «Anticipació vol dir abans que els altres. És la filosofia lleidatana del "Brillo!" [...] pim-pam, ràpid, zas, ara, ara.» (Francesc Canosa Farran, L'or dolç a la pell de brau, 2021)

Verb

brillo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brillar.

Variants

• brille, brilli, brill

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·llo (2)
• Anagrames: bollir, brolli, brollí

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbɾi.ʎo/, meridional /ˈbɾi.ʝo/

Americà: /ˈbɾi.ʝo/, austral \ˈbɾi.ʒo\

• Rimes: -iʎo

Nom

brillo m. ‎(plural brillos)

1. brillantor

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·llo (2)

Vegeu també

• brillo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].