alacer
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈa.la.kɛr/
- Etimologia: D'origen incert, però probablement de la mateixa arrel protoidoeuropea que va originar en el protogermànic *aljaną («força, vigor»).
Adjectiu[modifica]
alacer m., alacris f., alacre n. (comparatiu alacrior, superlatiu alacrissimus)
Declinació[modifica]
Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | alacer | alacris | alacre | alacrēs | alacria | ||
| Vocatiu | alacer | alacris | alacre | alacrēs | alacria | ||
| Acusatiu | alacrem | alacre | alacrēs | alacria | |||
| Genitiu | alacris | alacrium | |||||
| Datiu | alacrī | alacribus | |||||
| Ablatiu | alacrī | alacribus | |||||