gris

Català

• Pronúncia: /ˈɡɾis/
• Etimologia: Del germànic gris.

Adjectiu

gris m. ‎(femení grisa, plural masculí grisos, plural femení grises)

1. Color entre el negre i el blanc, el to propi de la cendra o el ciment. #888888
2. Tenir una vida grisa: avorrida, típica.
3. Ser una persona grisa: no destacar en res.
4. Ni blanc ni negre, sinó gris: voler matisar alguna cosa, busca el terme mig.

Derivats

• agrisar
• grisejar

Traduccions

    gris [1] (color)

Alemany: Grau (de) Anglès: grey (en), gray (en) (EUA) Castellà: gris (es) Eslovè: siv (sl) m., siva (sl) f., sivo (sl) n. Esperanto: Griza Francès: gris (fr) Grec: Γκρι Hebreu: אפור (he) Italià: grigio (it) Japonès: 灰色 (ja)

Neerlandès: Grijs Nynorsk: Grå Portuguès: cinza (pt) Rus: Серый цвет Finès: Harmaa Suec: Grå Vietnamita: Xám Turc: Gri Txec: Šedá Xinès: 灰色 (zh)

Referències

• Gris a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Llengua de signes catalana

Play media gris

Referències

• Wikisign

Castellà

• Pronúncia: /ˈɡɾis/

Adjectiu

gris inv. ‎(plural grises)

1. gris, grisa

Francès

• Pronúncia: /ˈgʁi/

  àudio (FR)

Adjectiu

gris m. ‎(femení grise, plural masculí gris, plural femení grises)

1. gris, grisos