gris

Català

• Pronúncia: /ˈɡɾis/
• Rimes: -is

• Etimologia: Del germànic *gris, segle XI.

Adjectiu

gris m. ‎(femení grisa, plural masculí grisos, plural femení grises)

1. Color entre el negre i el blanc, el to propi de la cendra o el ciment.

   #888888

2. Gens notable.

   Tenir una vida grisa: avorrida, típica.

   Ser una persona grisa: no destacar en res.

   Ni blanc ni negre, sinó gris: voler matisar alguna cosa, busca el terme mig.

Derivats

• agrisar
• grisejar

Traduccions

Color

• Alemany: grau ^(de)
• Anglès: grey ^(en), gray ^(en) (EUA)
• Castellà: gris ^(es)
• Eslovè: siv ^(sl) m., siva ^(sl) f., sivo ^(sl) n.
• Esperanto: Griza
• Francès: gris ^(fr)
• Grec: Γκρι
• Hebreu: אפור ^(he)
• Italià: grigio ^(it)
• Japonès: 灰色 ^(ja)

• Neerlandès: Grijs
• Noruec (nynorsk): Grå
• Portuguès: cinza ^(pt)
• Rus: Серый цвет
• Finès: Harmaa
• Suec: Grå
• Vietnamita: Xám
• Turc: Gri
• Txec: Šedá
• Xinès: 灰色 ^(zh)

Vegeu també

• Gris a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llengua de signes catalana

Play media gris

Vegeu també

• Wikisign

Castellà

• Pronúncia: /ˈɡɾis/

Adjectiu

gris inv. ‎(plural grises)

1. gris, grisa

Francès

• Pronúncia: /ˈgʁi/

  àudio (FR)

Adjectiu

gris m. ‎(femení grise, plural masculí gris, plural femení grises)

1. gris, grisos