gris

Català

• Pronúncia: /ˈgɾis/
• Etimologia: Del germànic gris.

Adjectiu

gris m. (femení grisa, plural masculí grisos, plural femení grises)

1. Color entre el negre i el blanc, el to propi de la cendra o el ciment. #888888
2. Tenir una vida gris: avorrida, típica.
3. Ser una persona gris: no destacar en res.
4. Ni blanc ni negre, sinó gris: voler matisar alguna cosa, busca el terme mig.

Derivats

• agrisar
• grisejar

Traduccions

    gris [1] (color)

Alemany: Grau Castellà: gris (es) Eslovè: siv m, siva f, sivo n Esperanto: Griza Francès: gris (fr) Grec: Γκρι Hebreu: אפור Italià: grigio Japonès: 灰色 Llengua de signes catalana (csc)

Neerlandès: Grijs Nynorsk: Grå Portuguès: cinza Rus: Серый цвет Finès: Harmaa Suec: Grå Vietnamita: Xám Turc: Gri Txec: Šedá Xinès: 灰色

Castellà

• Pronúncia: /ˈgɾis/

Adjectiu

gris inv. (plural grises)

1. gris, grisa

Francès

• Pronúncia: /ˈgʁi/ àudio (FR) (?)

Adjectiu

Accepcions

gris

	singular	plural
masculí	gris	gris
femení	grise	grises

1. gris, grisos

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre gris
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre gris