vivo
Potser volíeu: Vivó
Castellà
[modifica]Adjectiu
[modifica]vivo m. (femení viva, plural masculí vivos, plural femení vivas)
- viu
- «Creo, sin duda, que el cáncer está vivo y luchar contre él hace que le des muchas vueltas a la cabeza y aprendas grandes lecciones.» ((Espinosa, Albert. El mundo amarillo, 2010. Grijalbo, 2008.))
- Crec, certament, que el càncer és viu i lluitar-hi et fa rumiar molt i aprendre grans lliçons.
- (esports de pilota) en joc
Compostos i expressions
[modifica]Verb
[modifica]vivo
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: vi·vo (2)
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vivo
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈwiː.woː/
- Etimologia: D'una forma antiga *gʷio, compartida amb el sànscrit जीवति (jīvati, «vida»), el grec antic βίος (bíos, «vida»), l'anglès quick («viu, espavilat»), i que procedeix del protoindoeuropeu *gʷeih₃w- («viure») del qual en deriven termes com ζωή (zōḗ, «vida»), ζῶ (zô, «viure») en grec antic o жити (žiti) en eslavònic, etc.
Verb
[modifica]vīvō (1a present?), vīvis (2a present), vīvere (infinitiu), vīxī (perfet), vīctum (supí)
- viure, jo visc