laetus

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

(adjectiu) Del protoidoeuropeu *preyH- ‎(«agradable, de bona predisposició»).
(nom) Del gòtic lassen («permetre»), incorporat al llatí des del segle III, quan l'exèrcit romà va adquirir la pràctica permetre que els vençuts en batalla obtinguessin una parcel·la de terra que no tindrien en propietat sinó per treballar-la i donar una part de la collita a l'estat.

Adjectiu[modifica]

laetus m., laeta f., laetum n. ‎(comparatiu laetior, superlatiu laetissimus)

  1. fèrtil, pròsper
    Ex.: Ubi ager crassus et laetus est sine arboribus, eum agrum frumentarium esse oportet. — (traducció:«Tot camp sense arbres és ric i fèrtil si se'n planten cereals.»)
  2. abundant, ric
  3. feliç

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu laetus laeta laetum laetī laetae laeta
Vocatiu laete laeta laetum laetī laetae laeta
Acusatiu laetum laetam laetum laetōs laetās laeta
Genitiu laetī laetae laetī laetōrum laetārum laetōrum
Datiu laetō laetae laetō laetīs
Ablatiu laetō laetā laetō laetīs


Derivats[modifica]

Nom[modifica]

laetus m. ‎(genitiu laetī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu laetus laetī
Vocatiu laete laetī
Acusatiu laetum laetōs
Genitiu laetī laetōrum
Datiu laetō laetīs
Ablatiu laetō laetīs
  1. serf