gratus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɡraː.tʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *gʷerH- ‎(«acceptar de bon grat»).

Adjectiu[modifica]

grātus m., grāta f., grātum n. ‎(comparatiu gratior, superlatiu gratissimus)

  1. grat, plaent, agradable
  2. Ex.: Solvitur acris hiems grata vice veris et Favoni.[1]—(«L'aspre hivern s'endolceix amb l'agradable retorn de la primavera i Favonius.»)
  3. agraït
  4. Ex.: homo omnium gratissimus.—(«El més agraït dels éssers humans.»)
  5. preuat, satisfactori, valorat
  6. Ex.: Ferrum, auro etiam gratius inter bella.—(«El ferro és més preuat que l'or per fer la guerra.»)

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu grātus grāta grātum grātī grātae grāta
Vocatiu grāte grāta grātum grātī grātae grāta
Acusatiu grātum grātam grātum grātōs grātās grāta
Genitiu grātī grātae grātī grātōrum grātārum grātōrum
Datiu grātō grātae grātō grātīs
Ablatiu grātō grātā grātō grātīs


Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Horaci, Carmina 1