Resultats de la cerca

adjectiu forma un verb que expressa la seva realització o convertir-se'n. sexual + -itzar → sexualitzar, gallec + -itzar → galleguitzar En grafia medieval i...

Pronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfons: amprà, amprar, emprà Etimologia: Del català medieval aemprar, del llatí vulgar *adimperare ‎(«demanar»), segle XIII, de...

Pronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: justà Etimologia: Del català medieval justar ‎(«ajuntar les armes»), del llatí vulgar *jūxtare ‎(«ajustar»), de juxtā...

immatriculà Etimologia: Del llatí medieval immatriculare. immatricular trans. Obrir una matrícula per una finca en el registre de la propietat. (antic...

Etimologia: Del llatí somniāre per cultisme medieval, doblet de l’antic somiar. somniar intr., trans. (literari) forma alternativa de somiar Primera conjugació...

Etimologia: Del llatí medieval dēnsāre ‎(«amagar»), en llatí clàssic «espesseir», segle XIII. desar trans., pron. ‎(pronominal desar-se) Posar en lloc segur. Posar...

meldar usat pels jueus amb el sentit de «estudiar la llei», segle XIV, en llatí medieval meletare provinent del grec μελετᾶν ‎(meletân, «exercitar-se»). maldar intr...

Del llatí medieval infeudare. infeudar trans. (història) Un senyor, cedir en feu terres o béns a un vassall. Primera conjugació regular Formes no normatives...

‎(«relatiu al taló»), de talus ‎(«taló»), segle XIX. Etimologia: Verb: del llatí medieval talāre, del fràncic *tālōn ‎(«devastar, arrabassar»), segle XIII...

(intransitiu) aspirar Segona conjugació amb formes velaritzades, participi irregular Formes no normatives o col·loquials Formes compostes i perifràstiques Paradigmes...

Etimologia: Del llatí medieval pūnctuāre, de punctum ‎(«punt»), segle XVII. puntuar trans., intr. Posar punts i altres signes ortogràfics en un text. Qualificar...

haja coneixença de cavalleria" (Llibre de l'orde de cavalleria, Ramon Llull) induir adur Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo ©...

occidental /ɡwaɾˈðo/ Rimes: -o Etimologia: Del català antic gaardon, de gasardó, de gadardó, del llatí medieval widerdōnum, alteració de widerlōnum per analogia...

Del llatí medieval incrementāre, derivat de increscĕre. incrementar trans. Augmentar la quantitat d'una cosa. Primera conjugació regular Formes no normatives...

fuoriusciti, plural femení fuoriuscite) exiliat polític, expatriat esule Català medieval: foraeixit Castellà: forajido fuoriuscito m. ‎(plural fuoriusciti,...

‎(plural bordons) En la literatura medieval, cada vers (o ratlla) d'una composició poètica. (heràldica) Gaiata que porten els pelegrins en els escuts heràldics...

/a.maɫˈɣa.ma/ Rimes: -ama Etimologia: Del francès amalgame, del llatí medieval amalgama, de l'àrab اَلْمَلْغَم ‎(al-malḡam, «pomada per a callositats»)...

Pronúncia(i): Rimes: -i(ɾ) Homòfons: bastí, vestir, vestí Etimologia: Del llatí medieval bastīre, del fràncic *bastijan ‎(«teixir, trenar»), segle XIV. bastir trans...

oriental /ˈɡar.bə/, occidental /ˈɡaɾ.ba/ Rimes: -aɾba Etimologia: Del llatí medieval garba, del fràncic *garbu, segle XI. garba f. ‎(plural garbes) Feix lligat...

cavaller medieval i el complement defensiu del seu cavall. desarmar     Primera conjugació regular amb radical modificat sense desinència       Formes no normatives...