justar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ʒusˈta/
Occidental: nord-occidental /ʒusˈta/, valencià /d͡ʒusˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: justà
  • Etimologia: Del català medieval justar ‎(«ajuntar les armes»), del llatí vulgar *jūxtare ‎(«ajustar»), de juxtā ‎(«vora, prop de»), segle XIV.
  • Anagrama: jurats

Verb[modifica]

jus·tar intr.

  1. Combatre en una justa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: justo, justa, justem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /xusˈtaɾ/, meridional /huhˈtaɾ/
Americà: alt /x(u)sˈtaɾ/, baix /huhˈtaɾ/, austral /xuhˈtaɾ/
  • Etimologia: Del català justar.

Verb[modifica]

jus·tar intr. ‎(present justo, passat justé, futur justaré)

  1. justar