juste

Català

Verb

jus·te

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb justar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb justar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb justar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb justar