amalgama

Potser volíeu: amalgamà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ə.məɫˈɣa.mə/, balear /ə.məɫˈʝa.mə/, /ə.məɫˈɣa.mə/

Occidental: /a.maɫˈɣa.ma/

• Rimes: -ama

• Etimologia: Del francès amalgame, del llatí medieval amalgama, de l'àrab اَلْمَلْغَم‎ ‎(al-malḡam, «pomada per a callositats»), del grec antic μάλαγμα ‎(málagma, «pomada»), derivat de μαλάσσω ‎(malássō, «reblanir»), que ve de μαλακός ‎(malakós, «suau, bla»).

Nom

a·mal·ga·ma f. ‎(plural amalgames)

1. Aliatge de mercuri amb un altre metall.

Derivats

• amalgamar

Traduccions

Traduccions: amalgama

• Anglès: amalgam ^(en)
• Basc: amalgama ^(eu)
• Castellà: amalgama ^(es)
• Francès: amalgame ^(fr)

• Gallec: amálgama ^(gl) f.
• Italià: amalgama ^(it)
• Portuguès: amálgama ^(pt) f.
• Romanès: amalgam ^(ro) n.

Verb

a·mal·ga·ma

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb amalgamar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amalgamar

Vegeu també

• Amalgama a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Basc

Nom

amalgama inan.

Declinació Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu amalgama amalgama amalgamak Ergatiu amalgamak amalgamak amalgamek Datiu amalgamari amalgamari amalgamei Genitiu amalgamaren amalgamaren amalgamen Comitatiu amalgamarekin amalgamarekin amalgamekin Benefactiu amalgamarentzat amalgamarentzat amalgamentzat Instrumental amalgamaz amalgamaz amalgamez Partitiu amalgamarik - - Prolatiu amalgamatzat - - Causal amalgamarengatik amalgamarengatik amalgamengatik Locatius Inessiu amalgamatan amalgaman amalgametan Ablatiu amalgamatatik amalgamatik amalgametatik Al·latiu amalgamatara amalgamara amalgametara Terminatiu amalgamataraino amalgamaraino amalgametaraino Al·l. direcional amalgamatarantz amalgamarantz amalgametarantz Gen. locatiu amalgamatako amalgamako amalgametako

1. amalgama

Castellà

• Pronúncia: \a.malˈɣa.ma\

Nom

a·mal·ga·ma f. ‎(plural amalgamas)

1. amalgama

Italià

• Pronúncia: /a.malˈɡaː.ma/
• Etimologia: Del llatí medieval amalgama.

Nom

a·mal·gà·ma f. ‎(plural amalgame)

1. amalgama

Verb

amalgama

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de amalgamare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amalgamare