Vés al contingut

pretendre

De Viccionari
Potser volíeu: pretendré

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /pɾəˈten.dɾə/, occidental /pɾeˈten.dɾe/
  • Rimes: -endɾe
  • Etimologia: Del llatí praetendere, segle XIV, de tendere ‎(«estendre»).

Verb

[modifica]

pretendre trans., intr.

  1. (transitiu) Perseguir la consecució d’un objectiu, un dret, una aspiració, un reconeixement.
  2. (intransitiu) aspirar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: pretenc, pretén, pretenem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pre·ten·dre (3)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

pretendre

  1. pretendre
    «Prenets en vostra letra una transumpció on fets tàcita invectiva contra·l dit batle e nosaltres, de una nau que pretenets armada ab assentiment e permissió del dit batle e de nosaltres.» (Epistolari de la València medieval: Diplomàcia municipal, 1421)
    «Seria dèbil la tua defensió si aquells qui pretenen hauer dret en los dits regnes los volien ab violència recobrar.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]