pretendre
Potser volíeu: pretendré
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /pɾəˈten.dɾə/, occidental /pɾeˈten.dɾe/
- Rimes: -endɾe
- Etimologia: Del llatí praetendere, segle XIV, de tendere (‘estendre’).
Verb
[modifica]pretendre trans., intr.
- (transitiu) Perseguir la consecució d’un objectiu, un dret, una aspiració, un reconeixement.
- (intransitiu) aspirar
Conjugació
[modifica]Segona conjugació amb formes velaritzades, participi irregular
Formes no normatives o col·loquials
| gerundi | pretenguent | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| participi | pretengut, pretenguda, pretenguts, pretengudes | centr, occ, bal | |||||
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| imperfet | preteniva | pretenives | preteniva | pretenívem | preteníveu | preteniven | n-occ |
| pretenívom | pretenívou | n-occ | |||||
| preteneva | preteneves | preteneva | pretenévem | pretenéveu | preteneven | n-occ, alg | |
| futur | pretengueré | pretengueràs | pretenguerà | pretenguerem | pretenguereu | pretengueran | alg |
| condicional | pretengueria | pretengueries | pretengueria | pretengueríem | pretengueríeu | pretenguerien | alg |
| pretengueriva | pretenguerives | pretengueriva | pretenguerívem | pretengueríveu | pretengueriven | alg | |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | pretengos | pretengo | centr, n-occ | ||||
| pretengam | pretengau | occ | |||||
| imperfet | pretenés | pretenesses | pretenés | pretenéssem | pretenésseu | pretenessen | centr |
| pretenguessa | pretenguéssom | pretenguéssou | n-occ | ||||
| pretenguessi | pretenguessi | alg | |||||
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... pretès o pretés |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... pretendre |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... pretès o pretés |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... pretès o pretés |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... pretès o pretés |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... pretès o pretés |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... pretendre |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... pretès o pretés |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... pretès o pretés |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... pretès o pretés |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: pretenc, pretén, pretenem
Vocal rizotònica: /e/
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: pre·ten·dre (3)
Vegeu també
[modifica]Català antic
[modifica]- Etimologia: Del llatí praetendere.
Verb
[modifica]pretendre
- pretendre
- «Prenets en vostra letra una transumpció on fets tàcita invectiva contra·l dit batle e nosaltres, de una nau que pretenets armada ab assentiment e permissió del dit batle e de nosaltres.» (Epistolari de la València medieval: Diplomàcia municipal, 1421)
- «Seria dèbil la tua defensió si aquells qui pretenen hauer dret en los dits regnes los volien ab violència recobrar.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)
Conjugació
[modifica]Conjugació antiga