garba

Català

Unes garbes

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡar.bə/, occidental /ˈɡaɾ.ba/
• Rimes: -aɾba
• Etimologia: Del llatí medieval garba, del fràncic *garbu, segle XI.

Nom

garba f. ‎(plural garbes)

1. Feix lligat d’espigues tallades o de gavelles.

Derivats

• agarbar, agarbir-se
• garbejar
• garberol
• garbís
• garbó

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sheaf ^(en)
• Castellà: gavilla ^(es) f.
• Francès: gerbe ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ba (2)
• Anagrames: agarb, bagra, braga, gabar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈɡaɾ.βa\
• Rimes: -aɾba
• Etimologia: Del català garba.

Nom

garba f. ‎(plural garbas)

1. garba

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ba (2)

Italià

Verb

garba

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de garbare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de garbare